domingo, 26 de abril de 2015

Catalunya mítica - Diversos autors

Sabeu aquelles vegades que una portada fa que et compris un llibre i desprès és una decepció total? Doncs el cas de Catalunya mítica és totalment el contrari. La portada no em crida gens, tant per la tipografia com per la imatge, però el contingut (que és el que importa, en realitat) és més que interessant.

Aquesta antologia publicada per Orciny Press està formada per onze relats de ciència ficció, fantasia o terror basats en llegendes i mites del territori català, però tractats des d'un punt de vista més modern, tot fent-ne una revisió. La premissa és molt atractiva, i el resultat final és més que correcte. 

Trobarem personatges i mites molt coneguts : bruixes, fantasmes, vampirs, dones d'aigua ... i altres, com els dip, per mi més desconeguts. Dels onze relats només dos no m'han convençut i dubto de la conveniència de la seva inclusió en aquesta col.lecció. No els comentaré tots en detall, ja ho vam fer a Fantàstik, em limitaré als que més m'han agradat, ja sigui per la història, pel plantejament o per l'originalitat.


M'agradaria començar per La corporació Pinós i les cent donzelles de plaer, de Víctor N Monterroso . He trobat original el plantejament del neofeudalisme com a possible evolució de la societat, tot lligant-ho amb una llegenda medieval. Potser li faltaria una mica més de desenvolupament de l'escenari, però és difícil en un relat tan breu. Una altra història medieval, la del Comte Estruc, és la que utilitza Enric Bassegoda en Llers,1939, potser el relat que més m'ha agradat, sobretot degut a com aconsegueix situar el mite del vampir en la guerra civil i l'ús que en fa a nivell de la trama.
L'antologia és tan variada que fins i tot trobem un relat de temàtica steampunk, Verd gasós sobre fons de neu i cendra, de Sergi G.Oset. Els dip són l'excusa per situar uns caçadors en una Catalunya alternativa plena de fum de vapor. Interessant barreja de terror, acció i ucronia. Llàstima també de no poder treballar més l'ambientació en un format més extens, estic convençut que hagués donat més joc.

Altres relats interessants, tot que els ficaria en un esglaó inferior als tres que he comentat, són els que tenen com a protagonistes les figures femenines llegendàries, com la molsosa, les bruixes, les dones d'aigua o una fantasma. Les històries base dels relats m'han agradat, són entretingudes, però no m'ha acabat de convèncer com el fet fantàstic era introduït en la trama. Potser són massa similars en el plantejament i he trobar un pèl de reiteració. En general crec que a tots els relats els falta un bull, no estan prou madurs, com si estiguessin escrits al 90% i els manqués una revisió més acurada per acabar de polir els detalls i transformar-los de relats notables a relats excel·lents. No sé si atribuir-ho a una edició precipitada o a un problema  d'experiència d'alguns dels autors (alguns són MOLT joves i espero que amb molt futur).


En resum: és una lectura entretinguda i recomanable i la iniciativa és fantàstica. És una d'aquelles bones idees que quan la veus se't fa estrany que ningú hi pensés abans. Llàstima d'alguns petits detalls que he anat comentant i que acaben provocant que no sigui una obra cent per cent rodona.
Tant de bo hagués pogut comentar-vos el llibre abans de Sant Jordi, ja que trobo que és un llibre ideal per regalar per la Diada: apunteu-vos-el per l'any vinent, tot i que espero que els hagi anat prou bé a nivell de vendes com per a que es plantegin una segona part i així tinguem novetat de cara al proper Sant Jordi. Dracs, follets, fades, muladones, minairons i gegants estan esperant el seu torn, senyors d'Orcinny Press: no els decebeu, pot ser perillós. 

martes, 21 de abril de 2015

Seveneves -Neal Stephenson (english version)

Disclaimer: English is my third language,  so I want to apologize in advance for there may be mistakes in the text below. If you find any, please let me know so that I can correct it. I'd really appreciate it. Thanks. You can read this review also in Spanish here.

Neal Stephenson is one of my favourite writers, one of the few I have read all the fiction that he has published. I didn’t like his penultimate work, Reamde,  and it left me with a bitter aftertaste that I wanted to correct. So I was waiting with a lot of expectation Seveneves, his latest novel, and thankfully the wait has been worth it. It's official: the master has returned.

I've said latest novel, and perhaps should have said latest novels, since the structure used by Stephenson in Seveneves is of two distinct and temporally separated stories, with sufficient entity to be published in two volumes. On the one hand I applaud him, because it goes against the publishing trend : great sagas with prequels and sequels and even sidequels, but otherwise I think it would have improved the final result. The main flaw that I see is that the novel has not developed enough the second part, and I think Stephenson has finished it too quickly, as if he were tired of writing about it.
Let's go to the plot: an unknown event has caused the moon to explode and fragment into several pieces. Scientists estimate that these fragments will cause in a couple of years a meteor shower so intense that will end up burning the atmosphere and so the earth will become uninhabitable for about 5000 years. From that moment an international project is created, and will consume all efforts and resources trying to get humanity to survive, building shelters and habitats in space leveraging existing structures of the International Space Station . Some of the astronauts who inhabited this station when the incident occurred on the moon, along with scientists who will be transferred later, are the main protagonists of this coral story of survival and wit in space (and solidarity in the surface: one part of the plot I was surprised to read, and I give it little credibility ... call me pessimistic).
Fortunately, after many problems, adventures, conspiracies and heroics the mission finishes successfully. A handful of humans will survive and will prevent the extinction of our species. I'm not spoiling... the information is on the back cover, and the title of the novel itself gives us lots of information ... This first part takes about two thirds of the novel. The last 50 pages are the best I've read in a long time.

In the last third we move 5000 years in the future. The survivors are divided into different "races" with different physical and psychological characteristics and with inevitable political conflicts. Humans live mostly in huge space habitats orbiting earth, each race in a portion of the equatorial ring, although there is some mixing. Some pioneers are living on the surface. The process of re-terraforming is very advanced, and lots of explorers check on the surface that the plant and animal species planted in the process are properly developing. An explorer makes a shocking discovery that will lead to a research expedition formed by members of the various races on the planet's surface.
It's a pity that this second part is so short. The scenario is very original and has lots of possibilities, but I think Stephenson has not developed it at its best. I also think that the ending is rushed, and that leaves many things in the air, but that is usual in his novels.
Seveneves maintains some of the most important features of his previous works, as the strong and charismatic characters, maybe with a little exaggerated features,  and detailed account of the action scenes. His usual didactic explanations of scientific issues related to the plot of the novel, in this case mainly related to orbital motions, are also present (I do really like these explanations, although I know some moments of the novel will be heavy for some readers).

What else can I say? I can do nothing else but highly recommend the novel. Seveneves offers almost everything I like in a science fiction novel: technical aspects explained in detail without provoking boredom, action, but with measure, characters with charisma, big (very big) and original structures, speculation about biology, sociology, psychology, astronomy and engineering ... In short, imagination at its highest level. Only with the details on which Stephenson passes superficially there is enough material to fill 1,000 pages more. Too bad he has not done it.

Seveneves - Neal Stephenson

NOTA: Actualizo esta entrada debido a que la novela ha sido publicada por la editorial NOVA, traducida por el que es el traductor habitual de Stephenson, Pedro Jorge Romero.

Neal Stephenson es uno de mis escritores favoritos, de los pocos de los que he leído toda la ficción que ha publicado. Su penúltima obra, Reamde, directamente no me gustó y me dejó un regusto amargo que tenía ganas de solucionar. Por eso esperaba con mucha expectación Seveneves, su última novela y, por suerte, la espera ha valido la pena. Es oficial: el maestro ha regresado. 

Seveneves (Siete evas)
He dicho última novela, y quizás debería haber dicho últimas novelas, ya que la estructura que nos plantea Stephenson en Seveneves es la de dos historias claramente diferenciadas y separadas a nivel temporal, con la suficiente entidad para que las hubiese publicado en dos tomos diferentes. Por una parte le aplaudo, porque va en contra de la que parece la tendencia editorial en los últimos tiempos: grandes sagas con precuelas y secuelas, pero por otro lado creo que hubiese mejorado el producto final. El principal defecto que le veo a la novela es que no ha desarrollado suficientemente la segunda parte, y creo que la ha terminado de manera atropellada, como si se estuviera cansando de escribir sobre el tema.

Vamos con la trama: un suceso desconocido ha provocado que la luna explote y se fragmente en diversos trozos. Los científicos calculan que estos fragmentos acabaran causando en un par de años una lluvia de meteoritos de tal intensidad que acabará incendiando la atmósfera y  la tierra se volverá inhabitable durante unos 5000 años. A partir de ese momento se desarrollará un proyecto internacional que consumirá todos los esfuerzos y recursos terrestres para intentar conseguir que la humanidad sobreviva, construyendo refugios y hábitats en el espacio aprovechando las estructuras ya existentes de la estación espacial internacional. Algunos de los astronautas que habitaban esta estación cuando se produjo el incidente en la luna, junto con científicos que serán trasladados posteriormente, son los protagonistas principales de esta historia coral de supervivencia y ingenio en el espacio (y solidaridad en la superficie: un parte de la trama que me ha sorprendido por su planteamiento y por la poca credibilidad que le doy...llamadme pesimista). 
Afortunadamente, después de múltiples problemas, aventuras, conspiraciones y actos heroicos la misión acabará con éxito. Finalmente lograrán sobrevivir un puñado de humanos que conseguirán evitar la extinción de nuestra especie. No hago spoilers...la información aparece en la contraportada, y el título de la novela en sí ya nos da mucha información... Esta primera parte ocupa unos dos tercios de la novela. Las últimas 50 páginas son de lo mejor que he leído en mucho tiempo.

En el último tercio nos trasladamos 5000 años en el futuro. Los supervivientes se han dividido en diversas "razas", con características diferenciales a nivel físico y psíquico y sus inevitables conflictos políticos. Los humanos viven mayoritariamente en enormes hábitats espaciales en órbita, cada raza en su porción del anillo ecuatorial, aunque hay algo de mezcla. Algunos pioneros están viviendo en la superficie. El proceso de re-terraformación está muy avanzado, y gran cantidad de exploradores comprueban sobre el terreno que las diferentes especies vegetales y animales sembradas en el proceso se estén desarrollando correctamente. Una exploradora hace un descubrimiento sorprendente que desembocará en una expedición de investigación conjunta formada por miembros de las diversas razas, sobre la superficie del planeta.  
Es una lástima que esta segunda parte sea tan corta. El world-building que plantea es tan original y da tanto juego que creo que ha dejado muchas cosas en el tintero y no ha acabado de desarrollar otras. También le reprocho que el final es apresurado, y que deja muchísimas cosas en el aire, aunque eso es habitual en sus novelas.

Seveneves mantiene algunas de las características más importantes de las obras anteriores de Stephenson, como  los personajes fuertes y carismáticos, incluso un poco exagerados en las características que los diferencian y la narración detallada de las escenas de acción. También están presentes sus habituales explicaciones didácticas de aspectos científicos relacionados con la trama de la novela, en este caso sobre todo relacionado con movimientos orbitales ( a mi me gustan mucho estas explicaciones, aunque sé que algunos momentos de la novela van a resultar pesados para algunos lectores, como se le acostumbra a reprochar).
¿Que más queréis que os diga? No puedo hacer más que recomendaros la novela encarecidamente. Seveneves ofrece casi todo lo que me gusta de una novela de ciencia ficción: aspectos técnicos explicados con detalle sin llegar a aburrir, acción, pero con un punto de mesura, personajes con carisma, grandes (grandísimas) estructuras, especulación en aspectos relacionados con la biología, la sociología, la psicología, la astronomía y la ingeniería... En resumen, imaginación a raudales de forma que sólo con los detalles sobre los que Stephenson pasa de manera superficial hay material suficiente para llenar 1000 páginas más. Lástima que no lo haya hecho.

viernes, 17 de abril de 2015

Darknet - Matthew Mather (english version)

Disclaimer: English is my third language, and this is my second attempt to do a review in this language, so I want to apologize in advance for there may be mistakes in the text below. If you find any, please let me know so that I can correct it. I'd really appreciate it. Thanks. You can read this review also in Spanish here.

Matthew Mather is the author of Cyberstorm, a quite entertaining novel that shows a post-apocalyptic situation in the city of New York, and Atopia, an excellent (that has unfairly gone unnoticed in Spain) science fiction story, which I thoroughly enjoyed, about the uses of virtual reality. Both novels are self-published. When I discovered that Mather had written a new book, Darknet, I bought it without hesitation and started reading it with great interest, but unfortunately the interest waned, and as a summary I must say that I am disappointed.
The beginning of this techno-thriller is very promising: several people involved in the investigation of investment funds die in ways that seem accidental, but the situation ends up triggering some alarms in a couple of government agencies and in the brains of the protagonists of the history. It seems that the cause is a complex computer program used to plagiarize the appearance, behavior and responses of some human beings.
Jake from United States and Jin from China will try to fight this software and the humans that work for it without knowing that they are working for a machine.
So far so good, but the problem is that all the efectiveness and ruthlessness that presented the program and its mercenaries seems to disappear when faced with our protagonists. Maybe I’m getting old, but stories with unlikely heroes without no preparation that are able to survive the most adverse circumstances are really tiring me. Jin and Jake are able to escape when they are captured by government agencies, survive shootings, trick professional murderers, land planes in emergencies, and do harrowing treks in extreme weather conditions ... and that only till half of the book. Too many scenes of this style; even considering that I'm reading fiction it surpasses all my tolerance parameters and credibility and, contrary to what the author was trying, have have caused me to get off interest in the novel.

Anyway, if you like techno-thrillers with lots of action I will recommend you Darknet: the plot is entertaining, it’s well written, there is tension (although the author abuses of cliffhangers), is a perfect reading to do among other books a little more complex. It has all the ingredients to become a bestseller and I daresay it was written thinking about becoming a movie. It is not very different from many other thrillers of this style I have read and more or less liked, but I think I have not read it at the right time. Surely if I was a few years younger I would have liked it more. For only 3 dollars I suggest you to check it yourselves.

Darknet - Matthew Mather

Matthew Mather es el autor de Cibertormenta, una novela bastante entretenida que plantea una situación post-apocalíptica en la ciudad de Nueva York, y de Atopia, una excelente (y que ha pasado injustamente desapercibida) historia de ciencia ficción que disfruté muchísimo sobre los usos de la realidad virtual. Ambas novelas son auto-publicadas. Cuando descubrí que Mather había escrito una nueva obra la compré sin dudarlo y la empecé a leer con muchísimo interés, pero  lamentablemente el interés fue decayendo, y como resumen diré que Darknet me ha decepcionado bastante.


El comienzo de este techno-thriller es muy prometedor: varias personas relacionadas con la investigación de unos fondos de inversión mueren de una forma que parece accidental, pero que acaba provocando que se disparen algunas alarmas en algunas agencias gubernamentales y en la cabeza de los protagonistas de la historia. Parece ser que el causante es un programa informático muy complejo utilizado para plagiar el aspecto, comportamiento y respuestas de algunos seres humanos. 
Jake desde Estados Unidos y Jin desde China intentaran luchar contra este programa informático y las personas  que tiene en nómina y que trabajan para el sin saber que trabajan para una máquina.

Hasta aquí bien, pero el problema es que toda la eficacia y implacabilidad que presentaba el programa y sus mercenarios parecen desaparecer cuando tienen que enfrentarse con nuestros protagonistas. Puede que me haga viejo pero las historias con héroes improbables que sin ninguna preparación son capaces de sobrevivir a las circunstancias más adversas ya pueden conmigo y me cansan. Jin y Jake son capaces de escaparse cuando son apresados por agencias gubernamentales, sobrevivir a tiroteos, engañar a asesinos profesionales, aterrizar aviones en situaciones de emergencia, realizar trekkings angustiosos en condiciones climáticas extremas... y eso sólo hasta la mitad del libro. Demasiadas escenas de este estilo; incluso teniendo en cuenta que estoy leyendo ficción sobrepasa todos mis parámetros de tolerancia y credibilidad y, contrariamente a lo que seguramente intentaba el autor, han provocado que mi interés por la novela disminuyera mucho. 

Aún así si os gustan los tecno-thrillers con mucha acción os lo recomiendo: la trama es entretenida, está bien escrito, hay mucha tensión (aunque abusa de los cliffhangers), ... es una lectura desengrasante  adecuada para leere entre otras cosas un poco más complejas, con ingredientes de best-seller y me atrevería a decir que escrita pensando en ser un blockbuster. No es muy diferente a muchos otros thrillers de este estilo que he leído y no me han decepcionado tanto, pero creo que no lo he leído en el momento adecuado. Seguramente con unos años menos me hubiese gustado más, o sea que por solo 3 euros podéis comprobarlo vosotros mismos.

jueves, 2 de abril de 2015

Punts de fuga - Varis autors

Ja fa temps que comento en aquest blog que m'agrada molt el que està fent l'editorial Males herbes. Quan vaig llegir que preparaven una col·lecció de relats sobre viatges en el temps em vaig excitar i tot, i la vaig comprar gairebé immediatament un cop va sortir. M'esperava relats basats en el viatge en el temps des del punt de vista de la ciència ficció: intentar fer modificacions en la Història, paradoxes, descripció de teories, màquines i estris per poder desplaçar-se en el temps, visites a futurs utòpics o distòpics, trobades amb avantpassats o descendents... llàstima que de viatges en el temps d'aquest estil n'hi ha ben pocs en l'antologia. 
No estic pas dient que em senti enganyat, seria injust. Això és el que jo esperava, no el que realment ofereix l'editorial. A la contraportada està explicat clarament que els relats són visions personals dels escriptors del què és el viatge en el temps, i que hi hauria viatges literals i metafòrics. Aquí rau el principal defecte que he trobat en el llibre: algunes interpretacions són massa personals. Alguns autors han optat per viatges introspectius, costumistes, onírics, literaris o fins i tot lisèrgics enfront dels viatges en el temps stricto sensu. Deixar una màniga tan ampla als 26 autors ha acabat provocant que el resultat final sigui molt irregular, que hi hagi poca coherència i molts alts i baixos. No deixa de ser habitual en qualsevol antologia, fins i tot en les escrites per un mateix autor, però en aquest cas és molt evident. Potser era el propòsit editorial des d'un bon començament, oferir un calaix de sastre ben divers on poder triar i remenar tot presentant a diversos autors, però a mi no m'ha acabat de convèncer com a conjunt.

Podria dividir els relats en dos conjunts, els de gènere i els que no ho són, però m'estimo més dividir-los en els que m'han agradat i els que no, perquè existeixen totes les interseccions possibles entre aquestes quatre possibilitats ( no us penseu que pel fet de ser de gènere el relat ja m'ha agradat i  que no ho ha fet per no ser-ho, soc cap-quadrat, però no tant). Intentar comentar els 26 relats en una entrada crec que seria excessiu i ja ho farem col·lectivament a Fantàstik, així que donaré la meva visió personal de l'antologia i parlaré d'aquells relats que m'han agradat més i que han aconseguit sorprendre'm i emocionar-me en algun moment. Em sap greu dir que són menys dels que m'hagués agradat.

En La crida més enllà del temps Enric Herce fa un homenatge a Lovecraft, en un relat basat en les modificacions subtils que es podrien fer en les línies temporals per aconseguir canvis tot evitant les paradoxes. La prosa de l'autor m'agrada molt, i la trama és original i amb molts detalls històrics i científics interessants.
Crec que caldria tancar directament a la presó a Joan Jordi Miralles per exaltació de la pederàstia i... no, es broma... els que hageu llegit El paradís perdut l'haureu entès. És un relat que fa una clara crítica a algunes tendències editorials, amb una presència molt important de l'humor (tot i tocar per sobre un tema molt desagradable), i presentat en un estil molt original, basant la narració en els diàlegs. Tot un descobriment.
Albert Pijuan ens presenta a Zulufita o Els millors anys de la nostra espècie un futur bastant depriment en el qual una droga permet realitzar viatges temporals tot ficant-se en la pell de diferents personatges històrics. Costa entrar en el relat, tot és molt confús, la trama i la manera d'explicar-la,  i, amb perdó, sembla una gran palla mental al principi. Crec que està fet amb tota la intenció i, amb molta traça, recondueix la situació fins acabar creant un relat excel·lent. Recomano una segona lectura, la crec necessària per acabar de gaudir del relat. 
Carla Benet, una de les dues úniques autores, en el seu tendre i breu relat La pluja ens parla de les conseqüències físiques de la fixació de certs records en la nostra memòria. Molt original, llàstima que no hagi aprofundit més en la història.
Un dels relats que més m'ha agradat és Un bosc de pollancres, de Yannick García, en el que una dona amb una petita crisi existencial decideix emprendre un viatge en el temps amb molta paciència i preparació. L'estil m'ha agradat molt, el.laborat però planer, i la resolució l'he trobat molt sorprenent i rebuscada.
Destaco també l'ambientació de Jet Lag, de Joan Todó. En poques pàgines ens presenta un departament policial del futur encarregat de recuperar obres d'art robades gràcies als viatges en el temps. El plantejament en si no és molt original, però la capacitat d'ambientació, la resolució i els detalls m'han agradat molt (el síndrome MacFly....se m'escapava el riure).
Per acabar mencionaré La magdalena del senyor Sistachs, de Pere Grament. Un relat amb una presència important de l'humor , i  que situa el viatge en el temps en un context que mai m'hagués esperat: les eleccions de l'equip directiu en un institut de secundària. El trio per afinitat laboral i perquè l'he trobat força divertit.

Tot i que el conjunt no m'ha deixat satisfet, i a risc de semblar incongruent, us recomanaria igualment el llibre per diversos motius: primer perquè crec que hi ha suficients bons relats per aguantar el projecte (tot i que hagués fet falta una revisió més exhaustiva dels relats publicats, alguns fan baixar molt la mitjana general. Potser 26 són massa). Segon perquè continuo valorant la valentia de la proposta editorial de Males herbes (tot i que en aquest cas crec que no l'han encertat del tot), així com la seva política de preus. Tercer perquè m'ha servit per conèixer autors en llengua catalana que desconeixia i dels quals investigaré la bibliografia i estaré al cas de les novetats que publiquin. I finalment, perquè reconec que potser jo tinc una visió esbiaixada del que hauria de ser una antologia com aquesta, uns gustos i preferències molt marcats (tot i que oberts), i segurament des d'altres bagatges i experiències lectores hi haurà molta més diversitat d'opinions. Estaré pendent per saber si la meva és minoritària.