jueves, 6 de abril de 2017

Farishta - Marc Pastor

Feia temps que una història escrita en català no em deixava tan satisfet com Farishta, la darrera novel.la de Marc Pastor,  publicada per Ara LLibres
Farishta és el nom de la protagonista de la història, una noia russa d'origen afganès que va ser adoptada per un general rus i la seva dona quan va acabar la guerra d'Afganistan. Els seus pares moren en un accident, i un cop ja és major d'edat i està instal·lada a París, gràcies a un amic del seu pare a la Farishta li ofereixen una feina una mica especial. En un complex d'illes a la Polinèsia francesa hi viu un conjunt de famílies molt riques i que han decidit viure aïllades. La seva feina consistirà en atendre les seves necessitats en aquest entorn paradisíac.

Les raons que aquesta novel.la m'hagi agradat tant són diverses. Per començar, la trama de la història: addictiva, plena de misteris i girs sorprenents, escrita amb molta traça per aconseguir mantenir en tot moment la tensió i l'interès.
El segon gran encert és l'estructura de la novel.la. La part principal de la història ens ve explicada directament en primera persona per la Farishta, mitjançant les seves entrades en un diari personal. El que comença sent una història d'una noia jove que comença a sortir de l'adolescència, tot i que encara està molt influenciada per les hormones, acaba convertint-se en una història narrada per una persona que ha hagut de madurar ràpidament i s'ha d'encarar a problemes molt complexos. Hi ha una evolució del narrador, però també una evolució de a qui va destinat el diari i el que aquest representa, per tant hi ha un canvi molt interessant en com està escrit.
Les entrades del diari es veuen complementades per transcripcions d'entrevistes, informes de seguiment, dibuixos, mapes, lletres de cançons,... cosa que genera que la lectura sigui molt més dinàmica i que puguem descobrir la trama des d'un punt de vista més general i no només a partir de les experiències de la Farishta. L'edició de la novel.la tenint en compte aquesta varietat és espectacular.
Un altre punt molt encertat es l'ús de l'ambientació, tant temporal com espacial. Aquestes misterioses illes gairebé incomunicades, l'origen de les famílies que hi viuen i els sus treballadors i vigilants fan d'un excel·lent teló de fons pels misteris i intrigues que proporciona la història. Té alguns moments que m'ha recordat a la sèrie Lost (i m'atreviria a dir que està fet totalment a consciència). El fet de que la novel.la estigui situada en l'any 93 bàsicament, fa que Marc Pastor utilitzi un gran nombre de referències musicals i culturals que per motius generacionals m'han fet sentir molt còmode, no sé com ho viuran els lectors més joves però. 

No m'agradaria fer spoilers, però si que voldria comentar un dels aspectes importants dins de la història i que no es descobreix fins que aquesta està bastant avançada, o sigui que no llegiu el proper paràgraf si voleu arribar verges a la novel.la. Som-hi? No he llegit tota l'obra de Marc Pastor, però totes les seves històries estan relacionades de manera més o menys directa, tot i que es poden gaudir perfectament de manera aïllada. Farishta està molt lligada amb la novel.la Bioko, i també directament relacionada amb el relat ЕфреМОВ–СТругацкий, publicat en l'antologia Cuentos del otro lado, amb traducció d'Antonio Torrubia. M'ha agradat molt com encara en Marc Pastor el viatge en el temps, amb unes regles ben establertes i clares que permeten unes coses i impedeixen d'altres. És un tema complex, però el resol de manera molt original. M'han semblat tant sòlides com les lleis de la robòtica d'Asimov

En definitiva, un llibre addictiu, amb una trama i una estructura molt originals i complexes, acompanyat per una bona edició i que agradarà molt als aficionats al gènere fantàstic, però també m'atreviria a recomanar-lo sense dubtar a lectors mes generalistes. De fet, serà un dels llibres que recomanaré més insistentment per Sant Jordi. Crec que serà un èxit a nivell de vendes, li va molt bé al gènere escrit en català que hi hagi un best-seller de tant en tant. 
Podreu trobar també la versió en castellà publicada per Catedral Books i traduïda per Josan Hatero.


Altres opinions de la novel.la: El biblionautaLa biblioteca del Kraken, Desde Otranto  , Les Rades Grises 

2 comentarios:

  1. A mi com a lector més joves les referències musicals m'ha costat d'agafar, sobretot per com es relacionava amb la història. Però sí que n'he agafat unes quantes i les que no he pogut descobrir noves cançons. Una novel·la excel·lent.
    Edgar

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ja tenim confirmació de la hipòtesi doncs. Precisament pensava en tú quan ho escribia. Gràcies per comentar.

      Eliminar